la ciutat ideal

A finals de l'Edat Mitjana, el pensament arquitectònic va canviar de manera radical deixant de banda els ideals gòtics dels segles anteriors. Aquesta nova arquitectura es basarà en la reutilització dels ordres clàssics grecs i romans i en l'ús dels models geomètrics elementals i l'estudi matemàtic de la perspectiva.

Les característiques generals de les ciutats ideals del Renaixement es basen en un traçat circular de forma octogonal emmurallada. En el seu interior algunes es van idear amb un organisme en forma d'escacs i altres de forma radial. Totes elles tindrien una plaça central en què s'ubicarien els edificis més simbòlics i importants de la ciutat. "La ciutat perfecta per aconseguir una existència feliç i fàcil dels homes" segons Aristòtil.

Gran impulsor de les teories renaixentistes, Piero de la Francesca va posar en pràctica i difondre la perspectiva lineal, que es tracta de línies paral·leles que convergeixen en un punt de fuga, fent la impressió de profunditat. Aquest punt de fuga en la ciutat ideal se situa a la porta frontal de l'edifici circular.

En aquesta obra es desenvolupa el projecte de ciutat ideal en el que un edifici circular predomina en l'escena situant-se en el centre d'una plaça. Aquesta última està pavimentada en marbre blanc i blau amb una decoració a base de rectangles. Al voltant de l'edifici central, se situen altres amb distintes proporcions i detalls clàssics de l'estil renaixentista del Quattrocento.