RESUM DE FASES
Cada alumne haurà de preparar una bona pregunta al respecte d'aquesta imatge, que anoatem a la pissarra.
A continuació, marcarem amb un asterisc * les més destacades, de les que escollirem dues per provar de trobar la resposta, aquesta fase no sempre serà imprescindible; no obstant això, la reflexió final sempre serà important.
Quines característiques té una bona pregunta?
Donada la situació actual i cercant un símbol que significaria sortir de la situació pandèmica que estem vivint, us plantejo que un bon símbol podria ser poder veure les boques que fa molt de temps que estan amagades darrere de mascaretes i és per això que proposo que dibuixem moltes boques amb diferents expressions -si pot ser agradables- que podran ornamentar els espais en els quals ens movem a l'escola, les nostres coves, per cercar de propiciar el que tots desitgem: sortir d'aquesta tan aviat com es pugui.
Boca que arrastra mi boca:
boca que me has arrastrado:
boca que vienes de lejos
a iluminarme de rayos.
Alba que das a mis noches
un resplandor rojo y blanco.
Boca poblada de bocas:
pájaro lleno de pájaros.
Canción que vuelve las alas
hacia arriba y hacia abajo.
Muerte reducida a besos,
a sed de morir despacio,
das a la grama sangrante
dos fúlgidos aletazos.
El labio de arriba el cielo
y la tierra el otro labio.
Beso que rueda en la sombra:
beso que viene rodando
desde el primer cementerio
hasta los últimos astros.
Astro que tiene tu boca
enmudecido y cerrado
hasta que un roce celeste
hace que vibren sus párpados.
Beso que va a un porvenir
de muchachas y muchachos,
que no dejarán desiertos
ni las calles ni los campos.
¡Cuánta boca enterrada,
sin boca, desenterramos!
Beso en tu boca por ellos,
brindo en tu boca por tantos
que cayeron sobre el vino
de los amorosos vasos.
Hoy son recuerdos, recuerdos,
besos distantes y amargos.
Hundo en tu boca mi vida,
oigo rumores de espacios,
y el infinito parece
que sobre mí se ha volcado.
He de volverte a besar,
he de volver, hundo, caigo,
mientras descienden los siglos
hacia los hondos barrancos
como una febril nevada
de besos y enamorados.
Boca que desenterraste
el amanecer más claro
con tu lengua. Tres palabras,
tres fuegos has heredado:
vida, muerte, amor. Ahí quedan
escritos sobre tus labios.
Miguel Hernández
PER PREPARAR L'ACTIVITAT
Ara caldrà que pensis en una boca i una emoció que puguis relacionar amb ella. Cal que sigui una emoció intensa.
Com pots veure, després d'haver llegit aquest poema, la boca pot ser font d'inspiració. Quina emoció creus que vol transmetre Miguel Hernández?
Compartiu les vostres opinions en parella i, a continuació, realitzeu l'activitat següent.
Esta página web ha sido creada con Jimdo. ¡Regístrate ahora gratis en https://es.jimdo.com!