ELEMENTS DE PROFUNDITAT: perspectiva aèrea
¿Què és la perspectiva?
Actualment, tant a la fotografia, com si considerem els avenços que s'han fet a la pintura, ens costa creure que a l'antiguitat, fins a l'Edat Mitjana, no sabien com representar la distància ni la profunditat. Tots els elements estaven representats en el mateix pla, els colors no tenien gradacions i els contorns de les figures estaven perfilats.
Al Renaixement, els pintors florentins van començar a investigar sobre el tema, elaborant una sèrie de lleis i aplicant principis matemàtics, que posteriorment van perfeccionar grans genis de la pintura com Leonardo da Vinci, Michelangelo Buonarroti i Raffaello Sanzio.
A Leonardo Da Vinci i les seves inquietuds pictòriques li van portar a investigar amb molta profunditat en el camp de la perspectiva, intruduint la moda del sfumato, tècnica consistent en difuminar els contorns, prescindir de la línia de perfilat i aconseguint una atmosfera vaporosa i suggerent. Els objectes es veuen més borrosos quan més es distancien de l'observador.
PERSPECTIVA AÈREA O ATMOSFÈRICA
Hi ha cinc maneres de crear perspectiva:
- Utilitzar els punts de fuga, prolongant les línies que arriben al punt de confluència.
- Dibuixant els objectes del primer pla més grans que els que estan a més distància de l'observador.
- Situant objectes o persones que tapin a aquelles que estan més lluny.
- Definir amb més detall la textura de les coses que estan més a prop i més desdibuixat aquelles que estan més lluny.
- Utilitzar colors més apagats o de menys contrast per aquells objectes ubicats a la distància.
Per tant, podem observar que quan la capa d'aire que es troba entre la persona i, per exemple, les muntanyes que estan al fons, distorsiona el color i el fa més tènue.
Per què passa això?
L'aire conté partícules de pols, humitat i impureses que funcionen com a filtre dels colors, que fa que es vegin més apagats i menys definits a distàncies mitjanes o llunyanes.
alguns exemples
